dissabte, 23 de març del 2013

Bebo Valdés



Ahir va morir un dels senyors de la música, un dels cubans inesgotables i ens ha deixat una quantitat meravellosa de joies per escoltar i gaudir.
Home orquestra de la música cubana en la seva època d'or. Arranjador i pianista sense igual, va organitzar les primeres jam sessions i va vestir de luxe el mambo.
La seva big band "Sabor de Cuba" va posar l'illa a ballar. Amb 84 anys anys guanya dos Grammys amb "El arte del sabor" i emprèn noves aventures musicals, pròpies d'un innovador.
Un dels pocs al q podem qualificar sense rubor de llegenda, si el terme no estès tan trillat.
Aquí us deixo una mostra de la seva feina,
una entre milers...
LÁGRIMAS NEGRAS.  -BEBO VALDÉS I DIEGO EL CIGALA-
Aunque tú, me has echado en el abandono,
aunque tú, has muerto mis ilusiones,
En vez de maldecirte con justo encono,
en mis sueños de colmo,
en mis sueños te colmo de bendiciones.
Sufro la inmensa pena de tu extravío,
siento el dolor profundo de tu partida,
y lloro, sin q tu sepas q el llanto mío
tiene lágrimas negras,
tiene lágrimas negras
como mi vida.
Viendo el Guadalquivir,
las gitanas lavan,
los niños en la orilla
viendo los barcos pasar.
Agua del limonero,
agua del limonero,
si te acaricio la cara
tienes q darme un beso.
En el Guadalquivir
mi gitana lavaba
pañuelo de blanco y oro
q yo te daba, q yo te daba.
Tú me quieres dejar,
yo no quiero sufrir
contigo me voy, gitana,
aunque me cueste morir.
       Del disc "Lágrimas negras".
Gràcies Mestre Valdés.
M.