Cansada de criaturades tontes

Potser si q m'estic fent gran, vés a saber, però hi ha coses q ja no aguanto i q la gent s'emprenyi com a canalla malcriada perquè no li compres la llaminadura q acaba de veure a l'aparador de la botiga, cada dia ho suporto menys... m'acaben la paciència.
Q ve a ser això?
Com q no fas el q vull...ara no t'estic, em poso de morros i així passem el dia, no fotem q ja tenim una edat i prou feina per anar perdent el temps amb aquestes ruqueries!!! 
Q no és més fàcil encarar les coses tal com venen anar fent q passar la vida intentant q es faci el q és la nostra voluntat? 
Dieu-me estranya, potser ho sóc, però val la pena perdre energies en atacs de criaturada? de veritat?

Bé, ara ja em sento millor! Ho havia d'expressar, tenia un raconet a dins q... 
Ja està, ara a seguir !!!


Bon dia!!!!!

Dilluns al matí...

Són gairebé les set del matí...
Tinc son, si... però ha estat un final de diumenge diferent...
Com feia dies... potser setmanes o mesos...
He vist clarejar el dia... d'aquella manera...

Tinc varies coses al cap, no sé  si són producte de la meva imaginació o del cansament o de vés a saber q...

Hauria de dormit.. però he tingut la necessitat bàsica d'escriure...
res en concret... paraules, pensaments esvalotats en la meva ment q, ara mateix sóc incapaç de descriure,,,

Feia temps no veia néixer el dia...

Potser.. quan desperti d'aquí unes hores, si aconsegueixo dormir... pugui aclarir el q els meus pensaments no veuen clar en aquesta hora...

És dilluns al matí... 
Hi ha gent q comença i jo tot just acabo el dia...

Coses senzilles

És ben curiós q les coses més senzilles et fan treure un somriure.
Els somriures són portadors de bon rotllo.
El somriure de la cambrera q et posa el primer cafè donant-te el bon dia, de la dependenta de la fleca quan et ven el pa calent, el peixater tot preguntant-te : q et poso avui reina?
Una de les q més m'agraden és aquella del conegut desconegut q et creues quasi a diari i et dedica un somriure a mode de salutació...
Ara, amb les noves tecnologies, i a través del mòbil t'arriba una careta groga amb un gran somriure dibuixat... q senzill i bonic.

M'agraden els somriures, m'agrada fer-ho però, sobretot, el q més m'agrada és provocar-los... Si, sé q a alguns els pot semblar una xorrada, potser em fa falta agradar la gent, potser potser... 
tant és, m'agraden els somriures!

AVUI FA SOL.

Avui fa un dia de sol, 
sense vent, per fi! 
i amb bona temperatura.

Crec q em posaré les sabates de caminar , em penjaré la càmera al coll i agafaré un dels camins q hi ha als voltant de Valls.

Avui he regat les meves plantes, les arracades de la reina estan en el seu màxim esplendor, fan goig al meu petit balcó ...

Sí, certament fa bon temps... hauria d'aprofitar la tarda...