Reordenant.

Sempre he estat somiatruites
i molts cops m'ha costat separar la realitat 
del q m'agradaria q fos...
així m'ha anat, de trompada en trompada, 
però no em queixo pas, la vida és això i de fet, 
les trompades no han estat tan fortes,
ni q a mi m'hagin fet mal.
Ara procuro no perdre de vista la fantasia
però sense deixar de tocar de peus a terra...
tampoc funciona... 
potser sóc jo q no crec gaire en mi,
o q la por em bloqueja de tal manera q
no em deixa veure q no e dono oportunitats...
No ho sé...
El q està clar és q no diré q sento allò q no sento.
No és just, ni per mi, ni per a qui li digui el q no és... 
procuro anar de cara i quan no ho faig,
senzillament m'amago...

M'amago entre lletres, inventades si, 
però barrejades de la realitat q m'envolta.
No sé si ara mateix m'estic enganyant a mi mateixa, de nou...
El q sí sé, és q... em sap greu, em dol q,
a pesar d'intentar-ho, hagi acabat fent mal...
Perquè aquest sentiment de culpabilitat?

Com diu Sabina, i d'altra gent, suposo:
el meu cor i el meu cervell no tenen res a veure,
van totalment per separat.

Collons!!

Montse.

Desaparèixer...

Hi ha moments q necessito desaparèixer, 
no per res en concret, 
senzillament desaparèixer,
sense donar cap mena d'explicació,
sense tenir-la...
fer-me invisible per una estona,
unes hores o algun dia...

Què seria de mi si no desaparegués 
de tant en tant entre les boires?
Què seria de mi si no tornés?

Necessito desaparèixer,
no preguntis perquè...
ni jo ho sé...
No és res greu,
només q m'agrada fer-me invisible...

Montse.

La platja.

La platja m'agrada, sempre m'ha agradat.
Ara m'agrada d'una altra manera,m'agrada en calma, en solitud, potser en solitud acompanyada.
M'agrada anar-hi de tant en tant, i ara fa temps q no hi vaig... potser d'aquí uns dies m'hi apropi,em ve de gust, em ve força de gust.
Potser en dia q hi vagi trobi alguna cosa interessant... seria bo,oi?

No puc evitar somiar truites!
Sempre he fet igual,perquè hauria de fer-ho diferent ara? 

D'aquí tres dies tornaré a passejar prop les onades, a escoltar la seva melodia, a seure a la sorra i embrutar-me tota...

M'agrada la platja.

Montse.