Piolades

Reagrupar pseudomencions
per fer-ne un poema,
jugar amb les paraules,
jugar amb els sentits,
buscar sensacions noves,
gaudir-les,
jugar amb tu.

Un d'aquells dies...

Hi ha dies q tot i llevar-te i fer allò q teòricament s'ha de fer i no trobar-te malament del tot, voldries no haver sortit del llit. Voldries tancar els ulls i perdre't en la foscor dels somnis q mai recordes.
Voldries despertar i ser en un altre lloc, ser una altra persona,no recordar res del q has viscut... automàticament, recordes tot allò q ha un instant volies oblidar, somrius i segueixes caminant...

Cansada de criaturades tontes

Potser si q m'estic fent gran, vés a saber, però hi ha coses q ja no aguanto i q la gent s'emprenyi com a canalla malcriada perquè no li compres la llaminadura q acaba de veure a l'aparador de la botiga, cada dia ho suporto menys... m'acaben la paciència.
Q ve a ser això?
Com q no fas el q vull...ara no t'estic, em poso de morros i així passem el dia, no fotem q ja tenim una edat i prou feina per anar perdent el temps amb aquestes ruqueries!!! 
Q no és més fàcil encarar les coses tal com venen anar fent q passar la vida intentant q es faci el q és la nostra voluntat? 
Dieu-me estranya, potser ho sóc, però val la pena perdre energies en atacs de criaturada? de veritat?

Bé, ara ja em sento millor! Ho havia d'expressar, tenia un raconet a dins q... 
Ja està, ara a seguir !!!


Bon dia!!!!!

Dilluns al matí...

Són gairebé les set del matí...
Tinc son, si... però ha estat un final de diumenge diferent...
Com feia dies... potser setmanes o mesos...
He vist clarejar el dia... d'aquella manera...

Tinc varies coses al cap, no sé  si són producte de la meva imaginació o del cansament o de vés a saber q...

Hauria de dormit.. però he tingut la necessitat bàsica d'escriure...
res en concret... paraules, pensaments esvalotats en la meva ment q, ara mateix sóc incapaç de descriure,,,

Feia temps no veia néixer el dia...

Potser.. quan desperti d'aquí unes hores, si aconsegueixo dormir... pugui aclarir el q els meus pensaments no veuen clar en aquesta hora...

És dilluns al matí... 
Hi ha gent q comença i jo tot just acabo el dia...

Coses senzilles

És ben curiós q les coses més senzilles et fan treure un somriure.
Els somriures són portadors de bon rotllo.
El somriure de la cambrera q et posa el primer cafè donant-te el bon dia, de la dependenta de la fleca quan et ven el pa calent, el peixater tot preguntant-te : q et poso avui reina?
Una de les q més m'agraden és aquella del conegut desconegut q et creues quasi a diari i et dedica un somriure a mode de salutació...
Ara, amb les noves tecnologies, i a través del mòbil t'arriba una careta groga amb un gran somriure dibuixat... q senzill i bonic.

M'agraden els somriures, m'agrada fer-ho però, sobretot, el q més m'agrada és provocar-los... Si, sé q a alguns els pot semblar una xorrada, potser em fa falta agradar la gent, potser potser... 
tant és, m'agraden els somriures!

AVUI FA SOL.

Avui fa un dia de sol, 
sense vent, per fi! 
i amb bona temperatura.

Crec q em posaré les sabates de caminar , em penjaré la càmera al coll i agafaré un dels camins q hi ha als voltant de Valls.

Avui he regat les meves plantes, les arracades de la reina estan en el seu màxim esplendor, fan goig al meu petit balcó ...

Sí, certament fa bon temps... hauria d'aprofitar la tarda...

Bebo Valdés

Ahir va morir un dels senyors de la música, un dels cubans inesgotables i ens ha deixat una quantitat meravellosa de joies per escoltar i gaudir.

Home orquestra de la música cubana en la seva època d'or. Arranjador i pianista sense igual, va organitzar les primeres jam sessions i va vestir de luxe el mambo.
La seva big band "Sabor de Cuba" va posar l'illa a ballar. Amb 84 anys anys guanya dos Grammys amb "El arte del sabor" i emprèn noves aventures musicals, pròpies d'un innovador.Un dels pocs al q podem qualificar sense rubor de llegenda, si el terme no estès tan trillat.

Aquí us deixo una mostra de la seva feina,
una entre milers...

LÁGRIMAS NEGRAS.  -BEBO VALDÉS I DIEGO EL CIGALA-

Aunque tú, me has echado en el abandono,
aunque tú, has muerto mis ilusiones,
En vez de maldecirte con justo encono,
en mis sueños de colmo,
en mis sueños te colmo de bendiciones.

Sufro la inmensa pena de tu extravío,
siento el dolor profundo de tu partida,
y lloro, sin q tu sepas q el llanto mío
tiene lágrimas negras,
tiene lágrimas negras
como mi vida.

Viendo el Guadalquivir,
las gitanas lavan,
los niños en la orilla
viendo los barcos pasar.
Agua del limonero,
agua del limonero,
si te acaricio la cara
tienes q darme un beso.

En el Guadalquivir
mi gitana lavaba
pañuelo de blanco y oro
q yo te daba, q yo te daba.

Tú me quieres dejar,
yo no quiero sufrir
contigo me voy, gitana,
aunque me cueste morir.

       Del disc "Lágrimas negras".

http://www.youtube.com/watch?v=j4lvz_ijnew

Gràcies Mestre Valdés.
M.

Paul Géraldy

Abat-jour.

Tu demandes pourquoi je reste sans rien dire ? 
C'est que voici le grand moment, 
l'heure des yeux et du sourire, 
le soir, et que ce soir je t'aime infiniment ! 
Serre-moi contre toi. J'ai besoin de caresses. 
Si tu savais tout ce qui monte en moi, ce soir, 
d'ambition, d'orgueil, de désir, de tendresse, et de bonté !... 
Mais non, tu ne peux pas savoir !... 
Baisse un peu l'abat-jour, veux-tu ? Nous serons mieux. 
C'est dans l'ombre que les coeurs causent, 
et l'on voit beaucoup mieux les yeux 
quand on voit un peu moins les choses. 
Ce soir je t'aime trop pour te parler d'amour. 
Serre-moi contre ta poitrine! 
Je voudrais que ce soit mon tour d'être celui que l'on câline... 
Baisse encore un peu l'abat-jour. 
Là. Ne parlons plus. Soyons sages. 
Et ne bougeons pas. 
C'est si bon tes mains tièdes sur mon visage!... 
Mais qu'est-ce encor ? Que nous veut-on ? 
Ah! c'est le café qu'on apporte ! 
Eh bien, posez ça là, voyons ! 
Faites vite!... Et fermez la porte ! 
Qu'est-ce que je te disais donc ? 
Nous prenons ce café... maintenant ? Tu préfères ? 
C'est vrai : toi, tu l'aimes très chaud. 
Veux-tu que je te serve? Attends! Laisse-moi faire. 
Il est fort, aujourd'hui. Du sucre? Un seul morceau? 
C'est assez? Veux-tu que je goûte? 
Là! Voici votre tasse, amour... 
Mais qu'il fait sombre. On n'y voit goutte. 
Lève donc un peu l'abat-jour. 


                     -Paul Géraldy (Paul Lefèvre, 1885-1983)-

*********************************
Cortina

Preguntes per què no dic res, 
i és que,vet aquí, el gran moment, 
l’hora dels ulls i del somriure, 
el vespre, i que aquest vespre t’estimo infinitament! 
Abraça’m. Tinc necessitat de carícies. 
Si sabéssis tot el que m’envaeix, aquest vespre, 
d’ambició, d’orgull, de desig, de tendresa, i de bondat…! 
Però no, no ho pots saber..! 
Abaixa la cortina, vols ? Estarem millor. 
Es a l’ombra que xerren els cors, 
i veiem molt millor els ulls 
quan veiem una mica menys les coses. 
Aquest vespre t’estimo massa per parlar-te d’amor. 
Abraça-m! 
M’agradaria que fos el meu torn de moixaines… 
Abaixa la cortina encara. 
Així. No parlem més. Siguem raonables. 
I no ens moguem més. 
Que bo, les teves tèbies mans sobre la meva cara…! 
Ah ! Ens duen el cafè…! 
Posi-ho allà, vejam. 
Però què passa?, què vol encara? 
Espavili…! I tanqui la porta…! 
Què t'estava diguent? 
Prenem el cafè …ara? Ho prefereixes? 
Cert: a tu t’agrada ben calent. 
Et serveixo? Espera! Deixa’m fer. 
Es fort avui. Sucre? Un sol troç? 
Així està bé? Vols que el tasti? 
Tingui La seva tassa, amor… 
Però quina foscor. No s’hi veu res. 
Au, puja una mica la cortina. 

Carrers vells

Passejo pels carrers vells q encara mantenen encant, tot i q puguin  provocar alguna q altra  torta de peu.

M :-P

Dinar, gran dilema.

Avui no tinc ni idea de q dinar, així q començo per picar ceba i sofregir-la.
Tinc uns xampinyons, també els posaré...
Potser una miqueta de tomaca i alguna cosa de pasta...
Sembla ser q ja tinc dinar!!!
El xup-xup de la cassola em fa benir més gana!!

M :-P

Francesc Pujols

"El pensament català
rebrota sempre i sobreviu
als seus il·lusos enterradors"

             Francesc Pujols
                  (Escriptor i filòsof català, 1882-1962)

2013

Ja fa uns dies q ha començat l'any.
No faig propòsits, mai me n'he sortit de fer-ne.

Així q només desitjar-vos bon any!

Montse.