SALVADOR ESPRIU.

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

SALVADOR ESPRIU

FINAL DEL LABERINT

Quan aquells dits sensibles

toquin músiques fràgils

i lentament vacil.lin

llums canviant de ciris,

surt de la festa. 
Mira quanta nit, quina extrema

solitud se t'emporta,

per la rialla, a l'home

justificat i lliure

que neix del teu silenci.

MIQUEL MARTÍ I POL

...viure no pot ser sinó
mantenir tensos els sentits 
i encesa la flama del desig
que ens alimenta.

Fa figa...

       El meu ordinador fa figa...  
Camí dels cinc anys i, resulta q,  ja és gran, s'ha fet iaio pobret... 
Sé q hi ha maneres de "recuperar-lo" i això faré.
Si cal, una sessió de botox  o la cirurgia estètica.
L'haig de rejovenir com sigui!!!!

M :-P

SABINA

NOS SOBRAN LOS MOTIVOS.

Este "adiós" no maquilla un "hasta luego",
este "nunca" no esconde un "ojalá",
estas cenizas no juegan con juego, 
este ciego no mira para atrás,
este notario firma lo que escribo, 
esta letra no la protestaré.

Ahórrate el acuso de recibo,
estas vísperas son las de después.
A este ruido tan huérfano de padre, 
no voy a permitirle que taladre
un corazón podrido de latir.

Este pez ya no muere por tu boca,
este loco se va con ostra loca, 
estos ojos no lloran más por ti.

         NOS SOBRAN LOS MOTIVOS 
         -De viva voz y adosados- 

GUSTAVO ADOLFO BÉCQUER

Amor,

cuando el tiempo pase 

y tú me olvides,

silencioso vivirás en mi;

porque en la penumbra de mis pensamientos,

todos los recuerdos 

me hablaran de ti.

PABLO NERUDA

Si res ens salva de la mort,

almenys que l'amor

ens salvi de la vida.

Vint-i-dos anys després.

Vint-i-dos anys després i aquell dia se'm repeteix a la memòria. També era un dijous...
El dolor,  ja desaparegut, semblaria voler fer acte de presència, però no està convidat a aquesta efemèride.

Fa vint-i-dos anys i un dia q rèiem junts al voltant de la taula, compartint l'àpat del dinar d'un dimecres més.

Hi ha situacions q, ni q ens acostumem a elles, no permeten acabar d'omplir el gran buit provocat per la pèrdua. Passi el temps q passi, ja sense dolor però si amb enyorança.

M.

Frase

Un error no es converteix en veritat 
pel sol fet que tothom cregui en ell.

       -Mahatma Gandhi-

S'ACABA...

Avui m'he trobat una libèl·lula, d'uns colors alegres... però la pobre era morta... 
M'ha sabut molt greu.

Deuria haver estat una bona libèl·lula...
M'agrada imaginar q ha estat feliç... i q la seva mort ha estat plàcida... de fet, així ho sembla... a primer cop d'ull, ningú diria q és morta...

Vola libèl·lula, 
vola lliure, 
vola eternament.

M :-P

Paranoies creuades

Sembla estrany com hi ha moments estúpids q es creuen i creen una gran paranoia, formant al mateix temps paranoies paral·leles , sense adornar-nos q la solució la tenim a tocar de la punta dels dits.
Sort q, com sembla ser, aquestes les hem aturat a temps i les hem pogut dinamitar...
Em sento alleugerida, hagués estat incòmode.


M.

Joan Solà

"M'estimo més els carrers plens 
de català fet malbé,
q totes les gramàtiques i diccionaris de la llengua"


        -Joan Solà (lingüista)-

MARIA MERCÈ MARÇAL

BRIDA

A la fira dels Folls

jo hi aniria.

Vindria qui sap d’on

-i ningú no ho sabria-

amb els llavis oscats

de molta vida,

traginer de cançons

en cavall sense brida.

Quin esquer se m’arrapa

a la geniva? 

Amor, estel amarg

a la deriva,

em fa senyals: jo vaig 

per l’altra riba,

traginer de cançons

en cavall sense brida.

Cadenes són presons

i jo en fugia

pel call dels bandolers

a trenc de dia.

a la fira dels Folls

jo hi aniria

traginer de cançons

en cavall sense brida.

I com m'avorria...

Una tarda amb un sol espatarrant 
i jo a casa!
He mirat per la finestra 
i he vist uns núvols blancs 
enmig d'un blau intens, 
passejant a pas segur però pausat 
i m'han fet enveja de veure'ls volar tranquils, 
tan lliures...
i de l'única manera q se m'ha ocorregut
d'estar prop d'ells ha estat fer bombolles de sabó.
Qualsevol diria 
q les bombolles em farien agafar molta més enveja
pq s'allunyarien amb els núvols 
i jo
em quedaria aquí baix
veient el seu plaent vol,
però no,
les bombolles s'han emportat una part de mi
q ha volat i planejat 
junt als núvols blancs 
amb sensació de ser tan tous 
q et venen ganes de tirar-t'hi de cap.





M :-P

Consells de la Marilyn

Mantingues el cap amunt,
mantingues la teva barbeta en alt
i el més important,
mantingues el teu somriure
per què la vida és una cosa bella
i hi ha molt pel que somriure.


                                -Marilyn Monroe-

La Patrona!

Si dilluns va ser Sant Jordi, patró de Catalunya, ahir va ser el dia de la nostra Patrona, un dia q passa sense pena ni glòria, a no ser q et diguis Montserrat o q en tinguis alguna a la vora.

Per mi va ser un dia maco. Es van recordar força de mi, no vaig tenir regals materials, però no m'importa, tots els missatges i trucades q vaig rebre ja són prou regal.

M'agradaria, (com crec q faig cada any) reivindicar q la Patrona de Catalunya també es mereix una diada de festa popular com Sant Jordi.

No sé ben bé q es podria fer, però, q no s'ho mereix la Moreneta?

En perfecte harmonia!!

Q només està per demanar-li miracles o guanyar copes?

Casun l'olla! 

Jo q l'adoro, q si, q ja sé q em dic Montse i m'influeix, però la tinc en tanta estima q la tinc al menjador compartint espai amb un buda simpàtic q em van regalar fa temps... de fet, aquesta Moreneta en particular me la van regalar la mateixa gent, així q pq no compartir espai?

Em sembla q divago en excés....

Un any d'aquest hauria d'anar a visitar el santuari de la Mare de Deu de Montserrat de Montferri, està aquí mateix només cal saber els horaris de visita.

Santuari a Montferri

És un lloc preciós, dalt d'un turó, una petita església, ermita, a l'estil Gaudí, bé, a mi m'ho recorda per això ho dic.

Sigui com sigui:

VISCA LA MARE DE DEU DE MONTSERRAT!!

VISCA LA MORENETA!!!

DE COMIAT DE SOLTERA...

Doncs si, ja ha arribat el dia, de fet, ja ha passat, fa tres dies, dissabte per ser exactes, vam anar al comiat de soltera de la Gislena.

Pentinada per l'ocasió

Com acostuma a passar en aquestes ocasions, el dia no va començar com hauriem desitjat, però a la fi tot va sortir força bé, a pesar dels problemes del directe.

Les nenes a punt per la festa.

La núvia sorpresa!

La resta de la nit la guardarem en privat... 

DE BON MATÍ!!!

Estava jo tan tranquil·la, després d'haver esmorzat, posant ordre a la cuina... he sentit un barrabumbumbum q m'ha sobresaltat moltíssim.
He anat al balcó per veure q succeïa i... sorpresa... un accident!!
Un camionet q per no esperar o potser anava ben adormit o no sap prendre mides... total, q s'ha enganxat a un altre camionet q estava aparcat sobre la vorera i... hu hu hu L'HA LIAT!!
O sigui q avui hi haurà moviment sota casa, a veure l'estona q tarden a recollir tot...

M :-P

Per fi plou...

               Van dir q ho faria... i ho fa, per fi plou.

Ahir el mateix cel ho anunciava

Ja ho havia de fer ahir, però s'ha fet pregar fins a mig matí d'avui, tot i q els núvols ja anunciaven la possibilitat i aquí la tenim.

               És una d'aquelles pluges q fa bo si dura una setmana.  Fa bo per la terra, no pels estats d'ànim, q ja se sap q hi ha gent (jo mateixa) q quan hi ha massa dies seguits de foscor es panseix com les panses. Però no és aquest el tema d'avui, parlava de pluja, de q per fi, després de no sé quan, plou.

M'encanten les gotes d'aigua sobre les fulles.

               Ja sabia jo q, previsions meteorològiques a banda, si provocava al Murphy, alguna gota cauria... i si, alguna cosa cau, tampoc és q sigui una gran pluja, però, és millor q res.

              Les meves plantetes ho agraeixen, de fet, aquest color viu q  els agafa quan els cau la pluja a sobre m'encanta. Realment, l'aigua és vida!

Montse :-P

Primer dia de primavera...

Doncs si, avui és el primer dia de primavera, diuen q ha estat a les 6:14...
A mi ja fa dies q em fa la sensació d'estar en plena primavera, de fet, diria q quasi no hem tingut hivern...
Ja gairebé no queden flors als ametllers i fa pocs dies estaven farcits. Ara els toca el torn a altres plantes. Ara toca el torn al verd i als mil colors diferents i a les al·lèrgies i... tot allò q comporta l'estació.


De fet, avui per ser el primer dia, ha baixat la temperatura, s'ha ennuvolat... a veure si ara haurem de tornar a encendre les estufes!


Ja estic d'acord a que plogui, però q ho faci i ho faci ja! Està tot massa sec pq no ho faci, però és clar, no sempre fa allò q hauria.
Segur q demà quan enfili carretera amb la maleta i tot el q comporta anar uns dies a Sabadell, plou... 

Jo ja ho intento, provoco la llei de Murphy, m'alliso els cabells i preparo un viatge... si no plou és q la llei ha trencat les seves normes...


Montse :-P

PEPE

I cal caminar cap a l'hora perfecta
amb el cap alçat i el ritme just
que dóna compàs als somnis.


                   -Pepe Rubianes-


-.-.-.-.-.-.-.-.-.-
Ja fa uns dies q vaig veure un documental sobre en Rubianes 
i vaig tornar a veure, per enèsima vegada, el "Rubianes solamente"
i com sempre, no vaig parar de riure.
I com sempre, vaig tornar a pensar q, crec q no he vist cap moment q no estès amb un somriure als llavis o una riallada.


Gràcies Pepe, pq a pesar dels anys, em segueixes fent riure.


Montse :-P

Frase

La perfecció 
no és fer una cosa gran i bella,
si no fer el que estiguis fent 
amb dignitat i ganes.


-.-.-.-.-.-.-
M :-P

Frase

No deixis de somiar, 
la vida és la fantasia 
q tu facis per ella..
- - - - -
(Aquesta no sé de qui és.)


M :-P

Frase d'en Mario Lago

Vaig fer un acord de coexistència pacífica amb el temps:
ni ell em persegueix...
ni jo fujo d'ell...
un dia ens trobarem.


M :-P

Regal d'inauguració.

Per fi han vingut els convidats!!
I si, evidentment, m'ha sobrat menjar. Sort del congelador!!


Com q fa poc q he entrat a viure en aquest pis, m'han portat petits obsequis per la casa.
Un d'ells és aquest poema de la Maria Mercè Marçal:


     "He estimat un arcàngel a ple vol,
seda de bosc als cabells i a les ales.
He trencat als seus ulls com la mar a les cales
d'un país on les bruixes ja no duen més dol.


      En solell blanc de boira i en obaga de sol
l'amor ens ha parat un devessall de sales.
El setè cel, on és, si no hi menen escales?
Quin camí mig embastem els núvols de trebol?


      Hi ha un paradís perdut rere aquest cap de broma.
He sentit a la galta un fregadís de ploma
i a la boca l'or viu de la bresca de mel.


      ¿Hi ha arcàngels que davallin ben al fons de la mar,
allà on el tauró fa estella de l'onada,
amb les ales obertes, pel trenc sense tornada
on sagnen els coralls i el foc de cap al tard?
Hi ha arcàngels que davallin el fons del meu esguard?


     Si. Tu, que has acceptat el repte de la sal
i has encalçat l'esquer que mena al raval fosc
on em perdo i em trobo, en un desfici del tosc,
on et perdo i et trobo, pels forats del meu mal.
Si. Tu, que has volgut ser hoste del meu hostal.


      Sense fressa ni por, de dalt del teu celatge,
amb pluja de vellut a les mans i en el front
t'has capbussat suau, i m'has poblat el món
submarí de retalls del teu antic estatge.
Sense fressa ni por has emprès el viatge.


     I el teu rastre ha deixat un camí estès de plomes
per on m'enfilo, a voltes, amb les xinel·les velles,
duent, a pes, la mar tatuada d'estrelles
fins als confins alats de les aigües més somes.
El teu rastre és un pont entre dos idiomes."


                       -Maria Mercè Marçal-


Com no m'ha d'agradar tenir fades per amigues?
D'aquí uns dies organitzaré un altre dinar amb gent realment fantàstica també!


Montse :-P

Frase d'en Soren Kierbegaard

La vida només pot ser compresa mirant cap enrere...
més...
només pot ser viscuda mirant cap endavant.




M :-P

Diumenge tinc convidats.

Aquest diumenge tinc convidats a casa.... serà el primer cop d'ensà q em vaig traslladar ...


Estava buscant per diferents pàgines de receptes per concretar el menú, sempre se'm complica l'existència, m'hi vull lluir massa i la lio.


Suposo q acabaré fent alguna mena de picoteo, algunes coses en fred, algunes de calentes, inclús algunes preparades... no ho sé... ho estic macerant al cervell (mentre escric aquí vaig fent llista de compra, segur q m'enredo de nou!)

Diria q m'ha quedat bé,l'olor ho diu per si mateixa...mmmmm!!

El q si q tinc clar és el brownie q tinc al forn. 
Per cert, vaig a punxar-lo per si ja està cuit.
Li falta quasi res!! i fa una olooooor... i té una piiiintaaa!!


Seguiré amb la preparació, q se'm passen coses pel cap i si no m'ho apunto al moment, se me'n va!


Montse :-P

I.. ARA QUÈ??

Doncs ara no em queda més q seguir endavant...

I q perquè faig un altre bloc?

(no m'hauria de fer preguntes de les quals no tinc resposta)

Possiblement per deixar esquitxat en algun lloc el q se'm pugui passar pel cap en qualsevol instant. 
Pim pam, tal qual...com raja.

Podrà ser un pensament, una cançó, una frase q hagi sentit i pel q sigui m'agradi o simplement em cridi l'atenció...

D'aquí un temps pot ser interessant, o no, de remirar q el q hi pugui posar.

Montse :-P