Possiblement,
aquella situació es tornaria a repetir
més d'una vegada.
Compartir bones estones,
riure plegats,
destinar-se mirades desitjables...
Un joc d'adolescents q,
potser,
haurien d'haver abandonat en l'adolescència.
Aquella q havien viscut amb il·lusió,
aquella q els agradaria tornar a viure,
amb l'experiència adquirida durant trenta anys,
aquella q ara els frenava de fer quelcom
q els agradaria als dos.
Aquella q, aquell petó de comiat,
els havia fet apropar més q mai
a la comissura dels llavis
i la mirada demanava perdó
per la covardia admesa per ambdós.
Els humans són ben estranys,
la por els venç a cada pas q donen
i, molts cops, ni se n'adonen.
S'estimen i els fa por allò q senten de sempre.
Montse.