Amb el pas dels anys me n'he adonat de moltes coses:
-q la vida no és de color de rosa, si més no, en comptades ocasions.
-q no hi ha res q resulti etern, per molt q ens agradaria.
-q la felicitat, realment, ens l'hem de currar.
-q la imatge q ens fem de la majoria de les coses, no és real.
-q els diners no donen la felicitat, però ajuden a respirar més tranquils.
-q un món de fantasia, és millor q el món real, en moltes ocasions.
i tantes, tantíssimes altres coses q m'hi podria passar el dia enumerant.
En conclusió:
el q podem creure q és just, possiblement no existeix,
i per això puc arribar a creure q la justícia no és justa.
Potser també pq qui, teòricament són els estendards de la justícia,
resulten ser els més parcials del món mundial i fins i tot corruptes.
La gent en qui hauriem de confiar per tirar endavant el nostre poble,
ens demostra a diari q no són de fiar i se'n foten a la nostra cara,
sense ni un alè de respecte.
Per sort, també he après q d'entre tota aquesta "suposada" merda
(i dic suposada entre cometes, pq no vull creure q tot és merda)
hi ha coses, moments i gent q valen molt la pena,
i vull gaudir-ho, ho vull viure...
Ja estic divagant de nou, no és cap novetat,
però hi ha moments q la vida no dóna per més,
i pot donar per molt.
