I com m'avorria...

Una tarda amb un sol espatarrant 
i jo a casa!
He mirat per la finestra 
i he vist uns núvols blancs 
enmig d'un blau intens, 
passejant a pas segur però pausat 
i m'han fet enveja de veure'ls volar tranquils, 
tan lliures...
i de l'única manera q se m'ha ocorregut
d'estar prop d'ells ha estat fer bombolles de sabó.
Qualsevol diria 
q les bombolles em farien agafar molta més enveja
pq s'allunyarien amb els núvols 
i jo
em quedaria aquí baix
veient el seu plaent vol,
però no,
les bombolles s'han emportat una part de mi
q ha volat i planejat 
junt als núvols blancs 
amb sensació de ser tan tous 
q et venen ganes de tirar-t'hi de cap.





M :-P