Vint-i-dos anys després.

Vint-i-dos anys després i aquell dia se'm repeteix a la memòria. També era un dijous...
El dolor,  ja desaparegut, semblaria voler fer acte de presència, però no està convidat a aquesta efemèride.

Fa vint-i-dos anys i un dia q rèiem junts al voltant de la taula, compartint l'àpat del dinar d'un dimecres més.

Hi ha situacions q, ni q ens acostumem a elles, no permeten acabar d'omplir el gran buit provocat per la pèrdua. Passi el temps q passi, ja sense dolor però si amb enyorança.

M.