Esforç inhumà.

Possiblement, 
aquella situació es tornaria a repetir 
més d'una vegada. 
Compartir bones estones,
riure plegats,
destinar-se mirades desitjables...
Un joc d'adolescents q,
potser,
haurien d'haver abandonat en l'adolescència.
Aquella q  havien viscut amb il·lusió,
aquella q els agradaria tornar a viure,
amb l'experiència adquirida durant trenta anys,
aquella q ara els frenava de fer quelcom 
q els agradaria als dos.
Aquella q, aquell petó de comiat, 
els havia fet apropar més q mai 
a la comissura dels llavis 
i la mirada demanava perdó 
per la covardia admesa per ambdós.

Els humans són ben estranys, 
la por els venç a cada pas q donen 
i, molts cops, ni se n'adonen.

S'estimen i els fa por allò q senten de sempre.

Montse.