no per res en concret,
senzillament desaparèixer,
sense donar cap mena d'explicació,
sense tenir-la...
fer-me invisible per una estona,
unes hores o algun dia...
Què seria de mi si no desaparegués
de tant en tant entre les boires?
Què seria de mi si no tornés?
Necessito desaparèixer,
no preguntis perquè...
ni jo ho sé...
No és res greu,
només q m'agrada fer-me invisible...
Montse.
Entenc i comparteixo aquesta sensació alguns cops.
ResponEliminaTot i que el millor potser no és desaparèixer ni passar per invisible, potser el millor és ser-hi present i més visible que mai, i fer-se veure i sentir... per això hi som.
M'atreviria a dir q el meu instint de supervivència o d'absurditat (no sé ben bé quin,possiblement el 2on) m'ho fa fer sense ni adonar-me...i diria q, a vegades, m'escau bé i tot!
EliminaLa boira cobreix el desconsol, la tristor, l'enyor.. Es un bàlsam que et centra i et fa ser conscient del que ets i del que sents, perquè per uns instants màgics el món al voltant teu es fa inabastable, i no pot afectar-te.
ResponEliminaLa boira que més m'agrada, en qualsevol cas, es la que abraça els amants i els amaga per a que es gaudeixin, tendrament, es diguin amorets, es besin, es toquin..
Molt bonic, com sempre.
Bonic comentari
EliminaEm perdré entre boires alegres...com a mínim ho intentaré