I si, evidentment, m'ha sobrat menjar. Sort del congelador!!
Com q fa poc q he entrat a viure en aquest pis, m'han portat petits obsequis per la casa.
Un d'ells és aquest poema de la Maria Mercè Marçal:
"He estimat un arcàngel a ple vol,
seda de bosc als cabells i a les ales.
He trencat als seus ulls com la mar a les cales
d'un país on les bruixes ja no duen més dol.
En solell blanc de boira i en obaga de sol
l'amor ens ha parat un devessall de sales.
El setè cel, on és, si no hi menen escales?
Quin camí mig embastem els núvols de trebol?Hi ha un paradís perdut rere aquest cap de broma.
He sentit a la galta un fregadís de ploma
i a la boca l'or viu de la bresca de mel.
¿Hi ha arcàngels que davallin ben al fons de la mar,
allà on el tauró fa estella de l'onada,
amb les ales obertes, pel trenc sense tornada
on sagnen els coralls i el foc de cap al tard?
Hi ha arcàngels que davallin el fons del meu esguard?
Si. Tu, que has acceptat el repte de la sal
i has encalçat l'esquer que mena al raval fosc
on em perdo i em trobo, en un desfici del tosc,
on et perdo i et trobo, pels forats del meu mal.
Si. Tu, que has volgut ser hoste del meu hostal.
Sense fressa ni por, de dalt del teu celatge,
amb pluja de vellut a les mans i en el front
t'has capbussat suau, i m'has poblat el món
submarí de retalls del teu antic estatge.
Sense fressa ni por has emprès el viatge.
I el teu rastre ha deixat un camí estès de plomes
per on m'enfilo, a voltes, amb les xinel·les velles,
duent, a pes, la mar tatuada d'estrelles
fins als confins alats de les aigües més somes.
El teu rastre és un pont entre dos idiomes."
-Maria Mercè Marçal-
Com no m'ha d'agradar tenir fades per amigues?
D'aquí uns dies organitzaré un altre dinar amb gent realment fantàstica també!
Montse :-P
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada